Su barone von Maltzan, su Temo e sa malària

In sas notas de biàgiu iscritas in su 1886 dae su barone Heinrich von Maltzan (HEINRICH VON MALTZAN,  Il Barone di Maltzan in Sardegna con un’appendice sulle iscrizioni fenicie dell’Isola, bortadura dae su tedescu cun notas de G. Prunas Tola, Milano 1886, pp. 362-370) podimus lèghere chi finas a su 1528 s’intrada a su Temo fiat formada dae unu canale lìberu, largu e abertu, in ue podiant passare finas sas naves mannas.

Von Maltzan narat chi in su 1528, essende sa Sardigna suta sa dominatzione ispagnola, sos bosincos aiant fatu una diga de pedra in sa foghe pro non permìtere a sos frantzesos (in gherra cun s’Ispagna) de isbarcare. «Su dannu-  narat von Maltzan – est istadu chi pro fuire dae unu male temporàneu nd’ant tentu unu definitivu ca dae cussu momentu sas naves mannas no ant pòdidu prus intrare a frùmene e su cummèrtziu at preferidu àteros logos, comente Aristanis o S’Alighera».

S’artària de sa diga, in prus, non nche faghiat essire s’abba a mare si su frùmene non fiat bene aundadu, e duncas non b’aiat ricàmbiu. Su fragu de s’abba apojada impestaiat su logu e Bosa teniat «unu de sos climas prus malàricos de Sardigna».

Sa malària (o sarda intemperie, comente si li naraiat finas a su sèculu passadu) est istada unu de sos castigos de sa Sardigna dae su tempus antigu: giai dae su sèculu III a.C. sos autores latinos mentovaiant custa maladia faeddende de s’Ìsula, e ischimus chi nd’at semper conditzionadu vida, crèschida demogràfica, comunicatziones internas e economia.

Pro si nde difèndere, in Bosa sighiant custas règulas: «fuire dae s’àera frisca siat in istiu siat in ierru, si pònnere semper roba pesante e no essire mai dae domo» ma von Maltzan non nd’est cumbìnchidu ca «su remèdiu est peus chi non su male» bidu chi tocat a rinuntziare a onni godimentu.

Su prus de sa gente suportaiat sa maladia cun passèntzia: ischende chi non podiat fuire, isetaiat a li passare suportende sa callentura chi andaiat e beniat finas pro chimbe o deghe annos.

In su 1863 un’interventu finantziadu dae su Guvernu e dae su Comune at liberadu unu pagu sa foghe permitende a sas naves de 40 e 50 tonnelladas de torrare a navigare, ma sa situatzione sanitària no est megiorada ca sas paules, chi in antis fiant aundadas, sunt abarradas in campu faghende su clima prus malesanu e creschende su perìgulu pro sa malària. In contu de malària, Bosa in cussu tempus si la gherraiat cun Terranoa, Portu Turres e finas cun Aristanis chi fiat mentovada comente “tumba de sos furisteris”.

(GF.P.)